Sana alimentació i valor afegit al mercat municipal d’Ontinyent



N’hi ha una expressió que sempre m’ha cridat l’atenció en relació a la qualitat de vida de la societat en la que visc. Vos parle del valor afegit. Entenc per valor afegit aquell producte, servei, negoci, o idea que aporta un plus de qualitat, d’originalitat, de savoir faire a la quotidianitat de les nostres vides. El món en el que vivim està ple de mancances, i entre elles la falta de valor afegit que envolta el nostre estil de vida és de les més destacables. Ara i ací no lliguem els gossos amb llonganisses quan es tracta d’innovació, de canvi, d’originalitat, de progressisme i de valentia cap a nous models en l’estil de vida. Més bé ens deixem portar per la còmoda inèrcia i pel políticament correctestablishment.

I això mateix passa amb un tema tan important i quotidià com és l’alimentació, on seguim uns models de consum uniformes imposats per les grans distribuïdores alimentàries i els supermercats de bossa de plàstic. Mengem i bevem allò que es ven al supermercat. Un producte uniformitzat i d’escàs valor afegit.

Ve aquesta reflexió arran de l’oferta alimentària sana i ecològica que ens proposen les cooperatives de consumidors de productes ecològics agrupats per proveir-se de fruita, hortalisses, ous i productes làctics ecològics, associats amb cooperatives de camperols que practiquen aquest tipus d’agricultura. Vos parle de productes frescs amb nul·la transformació. Però el seu valor afegit no ve d’eixa transformació, que no la té, sinó precisament de tot el contrari: de la seua puresa pel que fa a l’absència de productes fitosanitaris i adobs químics. També per la seua manera de distribució. En un món en el que els grans distribuïdors alimentaris han imposat el seu estil al llarg de tota la nostra geografia, el fet de consumir d’una cooperativa de productes ecològics conté en sí mateix un alt valor afegit per allò que suposa no sols de valors mediambientals cap a la terra, també pel que suposa de relació social entre els cooperativistes, i cultural pel que fa a la tradició cooperativista valenciana.

Els socis d’aquestes cooperatives busquen aliments més saludables esquivant els circuits comercials elitistes (on els productes ecològics són molt cars), però també un camí alternatiu per connectar productors i consumidors sobre bases solidàries fora de la lògica del mercat –un mercat, d’altra banda, cada vegada més controlat per uns pocs grups capitalistes que reprodueixen i consoliden tots els inconvenients d’una agricultura industrialitzada, deslocalitzada i altament contaminant que, a més, rebrega al productor i soscava cada vegada més la viabilitat d’una agricultura familiar i de proximitat–.
L’associació de productors i consumidors, en evitar els alts beneficis dels intermediaris, permet proporcionar aliments ecològics a preus més assequibles –encara que, malgrat això, més cars que els convencionals–. En aquestes associacions, els productors ecològics, que han d’afrontar tota classe de dificultats i manquen d’ajudes substancials a Espanya (amb excepcions com Andalusia), troben en els consumidors associats amb ells una garantia de venda per a la seva producció.

El fenomen és relativament nou. Deu anys enrere amb prou feines existien ben poques organitzacions d’aquest tipus. Les modalitats de compravenda són variades. Unes organitzacions funcionen amb la “cistella setmanal” que conté productes de temporada no encarregats prèviament. En unes altres, els socis cooperativistes poden triar cada setmana (o amb la periodicitat que trien) el que desitgen d’entre les produccions ofertades: la relació pot estar informatitzada, la qual cosa dóna una gran flexibilitat a la relació entre venedor i comprador. La intermediació –recopilar els encàrrecs, transmetre’ls, transportar els productes i repartir-los en cistelles familiars fins als punts de venda final– se sol fer amb personal total o parcialment voluntari. Com pot veure’s, és un estil de compra molt diferent del que estem acostumats.

Un dels seus fonaments és el coneixement mutu i la confiança personal entre productors i consumidors. El consumidor pot informar-se directament sobre com treballa el productor.

A La vall d’Albaida han hagut iniciatives de cooperació en la producció i consum de productes ecològics que malauradament no han fructificat. Tanmateix n’hi ha d’altres ofertes que no s’han organitzat en forma de cooperatives però que convé destacar pel seu funcionament. Per una banda tenim Aigua Clara, que si bé és una Cooperativa d’alimentació ecològica que opera amb seu a Alberic, a Ontinyent ofereix els seus productes com una botiga a l’ús i en una parà del mercat municipal cada divendres i dissabtes. Allí trobareu un gran assortit de verdura i fruita fresca i ecològica. Molta d’ella de producció pròpia i pròxima.

Per altra banda tenim Ca Satorres que es un productor de Beniatjar que, a més de portar-te a casa els seus propis productes, ofereix la possibilitat de visitar els seus camps de fruiters i hortalisses.

L’oferta que ens proposen productors i distribuïdors com Aigua Clara i Satorres conté un alt valor afegit no sols pel que respecta a la qualitat dels seus productes i a la seua absència de fitosanitaris sintètics i químics de síntesi, sinó també pel que fa al model d’agricultura ecològica. Un model de respecte pel territori al fer servir tècniques tradicionals d’explotació de la terra. Aquests models, arrelats en la cultura agrària valenciana fan sostenible la seua utilització dels recursos: la terra, l’aigua i els adobs.

En un moment en el que la Unió Europea a través de la PAC va a afavorir les seues ajudes a explotacions agràries respectuoses amb el medi ambient i la dieta mediterrània ha sigut declarada patrimoni immaterial de la humanitat per laUNESCO, cobren més sentit d’actualitat, de modernitat i de responsabilitat unes alternatives com les que comptem a la nostra comarca. Normalment les ofertes d’alimentació ecològica han vingut lligades a grans entorns urbans com les capitals (València, Alacant, Barcelona, etc.) on la consciència ecològica i mediambiental ha estat més desenvolupada. Tanmateix ara les tenim a casa nostra.

Eixa oferta en l’àmbit alimentari li dóna a la nostra comarca eixe valor afegit del que vos parle més amunt. Front a l’omnipresència de les grans distribuïdores presents en les grans superfícies i supermercats, aquesta alternativa apunta en la direcció contrària en tractar-se d’uns productes i d’una manera d’entendre el consum i l’alimentació que connecta plenament amb els temps que corren de respecte mediambiental i sostenibilitat de la terra front a un altre model consumista, insolidari, individualista i malbaratador de recursos.

Anuncios

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s