Sana alimentació i valor afegit al mercat municipal d’Ontinyent

Deja un comentario


N’hi ha una expressió que sempre m’ha cridat l’atenció en relació a la qualitat de vida de la societat en la que visc. Vos parle del valor afegit. Entenc per valor afegit aquell producte, servei, negoci, o idea que aporta un plus de qualitat, d’originalitat, de savoir faire a la quotidianitat de les nostres vides. El món en el que vivim està ple de mancances, i entre elles la falta de valor afegit que envolta el nostre estil de vida és de les més destacables. Ara i ací no lliguem els gossos amb llonganisses quan es tracta d’innovació, de canvi, d’originalitat, de progressisme i de valentia cap a nous models en l’estil de vida. Més bé ens deixem portar per la còmoda inèrcia i pel políticament correctestablishment.

I això mateix passa amb un tema tan important i quotidià com és l’alimentació, on seguim uns models de consum uniformes imposats per les grans distribuïdores alimentàries i els supermercats de bossa de plàstic. Mengem i bevem allò que es ven al supermercat. Un producte uniformitzat i d’escàs valor afegit.

Ve aquesta reflexió arran de l’oferta alimentària sana i ecològica que ens proposen les cooperatives de consumidors de productes ecològics agrupats per proveir-se de fruita, hortalisses, ous i productes làctics ecològics, associats amb cooperatives de camperols que practiquen aquest tipus d’agricultura. Vos parle de productes frescs amb nul·la transformació. Però el seu valor afegit no ve d’eixa transformació, que no la té, sinó precisament de tot el contrari: de la seua puresa pel que fa a l’absència de productes fitosanitaris i adobs químics. També per la seua manera de distribució. En un món en el que els grans distribuïdors alimentaris han imposat el seu estil al llarg de tota la nostra geografia, el fet de consumir d’una cooperativa de productes ecològics conté en sí mateix un alt valor afegit per allò que suposa no sols de valors mediambientals cap a la terra, també pel que suposa de relació social entre els cooperativistes, i cultural pel que fa a la tradició cooperativista valenciana.

Els socis d’aquestes cooperatives busquen aliments més saludables esquivant els circuits comercials elitistes (on els productes ecològics són molt cars), però també un camí alternatiu per connectar productors i consumidors sobre bases solidàries fora de la lògica del mercat –un mercat, d’altra banda, cada vegada més controlat per uns pocs grups capitalistes que reprodueixen i consoliden tots els inconvenients d’una agricultura industrialitzada, deslocalitzada i altament contaminant que, a més, rebrega al productor i soscava cada vegada més la viabilitat d’una agricultura familiar i de proximitat–.
L’associació de productors i consumidors, en evitar els alts beneficis dels intermediaris, permet proporcionar aliments ecològics a preus més assequibles –encara que, malgrat això, més cars que els convencionals–. En aquestes associacions, els productors ecològics, que han d’afrontar tota classe de dificultats i manquen d’ajudes substancials a Espanya (amb excepcions com Andalusia), troben en els consumidors associats amb ells una garantia de venda per a la seva producció.

El fenomen és relativament nou. Deu anys enrere amb prou feines existien ben poques organitzacions d’aquest tipus. Les modalitats de compravenda són variades. Unes organitzacions funcionen amb la “cistella setmanal” que conté productes de temporada no encarregats prèviament. En unes altres, els socis cooperativistes poden triar cada setmana (o amb la periodicitat que trien) el que desitgen d’entre les produccions ofertades: la relació pot estar informatitzada, la qual cosa dóna una gran flexibilitat a la relació entre venedor i comprador. La intermediació –recopilar els encàrrecs, transmetre’ls, transportar els productes i repartir-los en cistelles familiars fins als punts de venda final– se sol fer amb personal total o parcialment voluntari. Com pot veure’s, és un estil de compra molt diferent del que estem acostumats.

Un dels seus fonaments és el coneixement mutu i la confiança personal entre productors i consumidors. El consumidor pot informar-se directament sobre com treballa el productor.

A La vall d’Albaida han hagut iniciatives de cooperació en la producció i consum de productes ecològics que malauradament no han fructificat. Tanmateix n’hi ha d’altres ofertes que no s’han organitzat en forma de cooperatives però que convé destacar pel seu funcionament. Per una banda tenim Aigua Clara, que si bé és una Cooperativa d’alimentació ecològica que opera amb seu a Alberic, a Ontinyent ofereix els seus productes com una botiga a l’ús i en una parà del mercat municipal cada divendres i dissabtes. Allí trobareu un gran assortit de verdura i fruita fresca i ecològica. Molta d’ella de producció pròpia i pròxima.

Per altra banda tenim Ca Satorres que es un productor de Beniatjar que, a més de portar-te a casa els seus propis productes, ofereix la possibilitat de visitar els seus camps de fruiters i hortalisses.

L’oferta que ens proposen productors i distribuïdors com Aigua Clara i Satorres conté un alt valor afegit no sols pel que respecta a la qualitat dels seus productes i a la seua absència de fitosanitaris sintètics i químics de síntesi, sinó també pel que fa al model d’agricultura ecològica. Un model de respecte pel territori al fer servir tècniques tradicionals d’explotació de la terra. Aquests models, arrelats en la cultura agrària valenciana fan sostenible la seua utilització dels recursos: la terra, l’aigua i els adobs.

En un moment en el que la Unió Europea a través de la PAC va a afavorir les seues ajudes a explotacions agràries respectuoses amb el medi ambient i la dieta mediterrània ha sigut declarada patrimoni immaterial de la humanitat per laUNESCO, cobren més sentit d’actualitat, de modernitat i de responsabilitat unes alternatives com les que comptem a la nostra comarca. Normalment les ofertes d’alimentació ecològica han vingut lligades a grans entorns urbans com les capitals (València, Alacant, Barcelona, etc.) on la consciència ecològica i mediambiental ha estat més desenvolupada. Tanmateix ara les tenim a casa nostra.

Eixa oferta en l’àmbit alimentari li dóna a la nostra comarca eixe valor afegit del que vos parle més amunt. Front a l’omnipresència de les grans distribuïdores presents en les grans superfícies i supermercats, aquesta alternativa apunta en la direcció contrària en tractar-se d’uns productes i d’una manera d’entendre el consum i l’alimentació que connecta plenament amb els temps que corren de respecte mediambiental i sostenibilitat de la terra front a un altre model consumista, insolidari, individualista i malbaratador de recursos.

UN VECINO DE AIELO DE MALFERIT DONA A LA BIBLIOTECA PÚBLICA MÁS DE 1400 FOTOGRAFÍAS DEL PUEBLO TOMADAS ENTRE 1950 Y 1999

Deja un comentario


ESTA COLECCIÓN SUPONE UN CONJUNTO DE IMAGENES DE EDIFICIOS, LUGARES Y PARAJES QUE HAN CAMBIADO O DESAPARECIDO´.

La biblioteca pública d’Aielo de Malferit ha rebut l’important donatiu de 1418 fotografies de la població festes entre els anys 50 i 1999. Es tracta de la col•lecció particular del veí José Ramón Juan, i a ella es pot vore un conjunt variat d’imatges d’edificis, llocs i paratges que han cambiat o desaparegut, i també un reflex de moments festius i els seus personatjes. Totes les fotos seràn catalogades per la biblioteca, per la qual cosa tots els veïns podràn accedir a elles.
L’acte d’entrega va constituïr un emotiu homenatje a José Ramón Juan, personatje mol vollgut a Aielo, que va treballar a l’ajuntament com a últim sereno de la població, i com operari de jardins durant més de 20 anys. L’alcalde d’Aielo, José Luis Juan Pinter, assenyalava que amb aquesta donació es fa una importantísima aportació a la memoria local.
Pinter també va destacar que aquesta col•lecció de fotos deuria propiciar una exposició especialment dirigida als jovens, per a que coneixquen d’aquesta manera com era el seu poble al passat.

LA PLATAFORMA “SALVEM LA VALLETA” DENUNCIA QUE LA SEÑALIZACIÓN VIAL DE LA NUEVA N-340 NO INCLUYA LAS SALIDAS DE AGRES, ALFAFARA Y BOCAIRENT

Deja un comentario


SEGÚN FRANCESC VALLS: ” LA INEXISTENCIA DE UN INDICADOR PUEDE SER UN MOTIVO IMPORTANTE Y SERIO PARA EL SECTOR TURÍSTICO DE LA ZONA”

El passat dissabte el Ministre de Foment, José Blanco i el President de la Generalitat, Francisco Camps, van inaugurar els 11 quilòmetres de la nova N-340 al seu pas per Cocentaina i Muro. Un vial que ha tingut un cost de 17.000 milions de les antigues pessetes.
Referent a aquest tema, des de la plataforma Salvem la Valleta han vollgut denunciar i demanar de manera urgent que s’incloga en la senyalització vial de la nova N-340, les eixides d’Agres, Alfafara i Bocairent, pobles de la comarca, units a aquest nou vial a través de la CV-700 i del antic vial de la carretera N-340, dels que no se’n indica com poder arribar. Un fet greu segons Francesc Valls, president de SALVEM LA VALLETA, ja que “aquest pobles tenen un ventall d’ofertes per poder oferir als turistes i visitants, alhora que són la porta natural al Parc Natural de la Serra de Mariola, i el no tindre cap indicador de com arribar-ne, pot provocar confusió, alhora que desconeixement sobre l’existència d’aquest pobles menuts però amb un encant de valor incalculable”
Francesc Valls, en nom de SALVEM LA VALLETA, ha instat “als Ajuntaments d’Agres, Alfafara i Bocairent a que reclamen al Ministeri, i facen tots els tràmits necessaris per aconseguir que el nom dels seus pobles aparega en la senyalització del nou vial de la N-340”, ja que com recorda, “fins que no s’arriba a l’entrada de Muro, no hi ha cap indicador que faça referència a aquests pobles de la Vall d’Agres, i amb el descens notable que patirà aquest antic vial pel que transcorria la N-340, la no existència de cap indicador pot ser un motiu important i seriós per al sector turístic de la zona”.

El Ontinyent C.F. entra en problemas no tendrá más remedio que mirar de reojo los puestos calientes de la tabla de clasificación.

Deja un comentario

A partir de ahora el Ontinyent CF no tendrá más remedio que mirar de reojo los puestos calientes de la tabla de clasificación.

La derrota en El Clariano ante el CD Sabadell por 1-2 rompe una racha envidiable de más de un año sin perder como local y confirma que la guardia pretoriana de Toni Aparicio no está con la firmeza de otras temporadas, ya que en los dos últimos encuentros disputados el Ontinyent CF no pudo evitar la remontada de sus rivales quedándose sin los puntos. 
Así, ahora hay que jugar a amarrar puntos más que pensar en la brillantez del juego, ya que los puestos de descenso están a tan solo dos puntos por debajo y la media necesaria en los partidos disputados para asegurar la categoría, pasa por conseguir seis puntos en los cuatro encuentros que faltan para completar la primera vuelta de la Liga. En la próxima jornada el Ontinyent CF viaja a la localidad de Gramanet donde se medirá con el conjunto local, un encuentro en el que los de Toni Aparicio no deben dejar la oportunidad de imponerse en el partido, ya que la Gramanet es un equipo directo en la lucha por mantenerse en Segunda División B.

El ayuntamiento de Ontinyent pide refuerzos para el bou en corda

Deja un comentario

La Junta acuerda un dispositivo especial de seguridad, cierra el recinto con vallas y pide respeto hacia los toros 

Un instante de la reunión
Las tradicionales fiestas del bou en corda de Ontinyent están a la vuelta de la esquina. Así, la Junta de Seguridad ha acordado pedir refuerzos tanto a la Delegación del Gobierno como a la Conselleria de Gobernación ya que durante estos festejos, y especialmente durante los días 4 y 5 los actos del bou en corda acogen una gran afluencia de personas. 
 
De hecho, la Concejalía de Seguridad ha preparado un dispositivo especial para que las fiestas se desarrollen con total normalidad y cumpliendo con la normativa impuesta por la Conselleria de Gobernación. Así, se van a coordinar la Policía Local, la Nacional, la Guardia Civil, la Policía Autonómica, Protección Civil, Cruz Roja, los portadores de la corda y otros voluntarios. 
 
«Las medidas de seguridad que deben tomarse para este tipo de actos son muy importantes e implican tanto a los cuerpos de seguridad como al voluntariado y al personal sanitario», explica Vicent Vila, responsable de Seguridad Ciudadana en el Ayuntamiento. 
 
Así, la primera medida de seguridad ha sido la colocación de vallas para cerrar el perímetro en el que transcurre el recorrido del bou. Además, y con el fin de que cualquier ciudadano pueda reconocerlos, los voluntarios llevarán un mono de color azul mediterráneo. 
 
Por otra parte, la Concejalía de Seguridad también ha preparado otro dispositivo para garantizar la seguridad en el casco urbano y los polígonos industriales. 
 
Finalmente, Vila hace un llamamiento a los ciudadanos para que su comportamiento con los animales sea «cívico y respetuoso».

Agricultura ha denegado a Ontinyent 1,6 millones en ayudas del programa europeo Ruralter Paisaje

Deja un comentario

Jorge Rodríguez compara las visitas de ministros y altos cargos del Gobierno de España a Ontinyent para traer inversiones frente al olvido de Camps

La Conselleria de Agricultura, a través del programa europeo Ruralter Paisaje, ha denegado al Ayuntamiento de Ontinyent 1,6 millones de euros en ayudas solicitadas en los ejercicios 2009 y 2010. 
Según reveló ayer el portavoz del PSOE, Jorge Rodríguez, Ontinyent solicitó en 2009 ayuda para la reurbanización de la Plaça Major por importe de 920.815 euros, otros 68.324 euros para el proyecto de restauración del Pont Vell y 260.254 euros para la mejora paisajística y funcional del entorno del albergue Perú. 
Del total solicitado, casi 1,3 millones de euros, la conselleria no ha concedido un céntimo a Ontinyent, ha detallado Jorge Rodríguez en una rueda de prensa, en la que ha subrayado que “mientras los ministros del Gobierno de España vienen a Ontinyent con dinero, los consellers de Camps vienen a pasearse”, ha destacado Rodríguez, que ha exigido “explicaciones” a la alcaldesa de Ontinyent, Lina Insa, por su “pasividad” frente a la marginación que “de manera reiterada sufre nuestra ciudad por parte del Consell de Camps”.
En este sentido, Jorge Rodríguez ha destacado que Ontinyent no ha tenido mejor suerte en el reparto de los fondos de Ruralter Paisaje de 2010. El ayuntamiento solicitó 37.358 euros para la recuperación de una cava de nieve en el Paraje Natural de Ontinyent y otros 360.465 euros para mejoras de pavimentación en las calles de la Morereta y del Altet de Sant Joan. 
En ambos casos, la Conselleria de Agricultura, que es el departamento que dirige el reparto de estos fondos, tampoco ha tenido en cuenta la solicitud de Ontinyent, según la resolución del DOCV del pasado 15 de octubre, en la que se recogen ayudas a otros ayuntamientos y empresas de la Vall d’Albaida. De este modo, de los 1,6 millones de euros solicitados por Ontinyent “no nos han dado un céntimo. Esta es la realidad y el resto propaganda del PP”.
Jorge Rodríguez ha incidido en que “Camps lo tiene clarísimo: a Ontinyent, ni agua”.  Buen ejemplo, ha dicho, es el Teatre Echegaray, donde el Gobierno de España ha invertido 2,4 millones de euros y el Consell, que tenía que poner 800.000 euros de aquí a 2016, ha comenzado a fallarnos en el primer plazo, y de hecho, “sólo recibiremos 1,2 euros por habitante, es decir, lo que cuesta un cortado, por ciudadano”
Rodríguez ha insistido en “la gran diferencia entre las visitas de altos cargos del Gobierno de España, que vienen a traer inversiones, frente a las visitas-paseo de los consellers, cuando vienen”.

Masiva inscripción de participantes en la “I Escola de Pares i Mares”

1 comentario

Casi dos centenares de padres y madres se han inscrito en la primera edición de la Escola de Pares i Mares organizada por la concejalía de Educación del ayuntamiento de Ontinyent, que se iniciará el próximo 1 de diciembre.

La masiva inscripción en esta escuela ha superado todas las expectativas iniciales e incluso ha motivado un cambio en el lugar donde iba a celebrarse inicialmente, el Casal de la Joventut d’Ontinyent.
Así, el grupo 1, que inicia sus clases el miércoles día 1 de diciembre, deberá acudir al centro cultura Caixa Ontinyent, y el grupo 2, que inicia sus clases el jueves 2 de diciembre, deberá acudir al IES Jaume I.
María Abad, concejala de Educación, ha mostrado su satisfacción por la gran aceptación que ha tenido esta iniciativa entre los padres ontinyentins. Abad ha indicado que “se trata de un recurso que ofrecemos a la sociedad ontinyentina relacionado con la educación y que, teniendo en cuenta el alto grado de participación, podemos asegurar sin duda que tendrá continuidad en un futuro”.
La idea de organizar esta I Escola de Pares i Mares surgió de forma conjunta entre el departamento de Educación y el gabinete psicopedagógico municipal. 
“Los padres y madres de hoy en día necesitan, en muchas ocasiones, orientación a la hora de educar a sus hijos, y con este curso tratamos de ofrecer una forma responsable y amena de llegar a entender sus conductas y sus comportamientos” explica la concejala de Educación.
El curso está dirigido a dos grupos: por un lado, los padres de niños de entre 0 y 7 años, y por otro los progenitores de niños desde los 8 años hasta jóvenes de 16 años.
“El objetivo del curso es hacer más fácil la relación con los hijos, orientar en las técnicas o herramientas más exitosas para cada problema o situación, saber aplicar correctamente los conocimientos que como padres se tienen así como nutrirse de los aportados por los técnicos o especialistas en la materia, y poner a disposición de los asistentes la respuesta a muchas dudas relacionadas con la educación de los pequeños” explica María Abad.
El curso tiene una duración de un mes y será impartido por el gabinete psicopedagógico municipal.
El precio del curso es de 10 euros, aunque el dinero recaudado irá destinado a una ONG local.

EL PATRONATO PROVINCIAL DE TURISMO PATROCINA EL III CONCURS DE CUINA DE CAÇA I BOLETS DE BOCAIRENT

Deja un comentario

La directora general ha asistido al III Concurs Gastronòmic de Caça i Bolets de la localidad
 La directora general de Turismo de Interior, Pilar Collado, ha asistido al III Concurs Gastronòmic de Caça i Bolets de Bocairent, celebrado en el restaurante del Hotel Ferrero, galardonado recientemente con una estrella Michelín. 
 Allí, la Directora General ha puntualizado que “Bocairent es uno de los destinos más emblemáticos del interior de la Comunitat, en el que destaca el barrio medieval, declarado conjunto histórico-artístico, las Covetes de los Moros (Bien de Interés Cultural), su plaza de toros, la iglesia parroquial, sus ermitas o interesantes museos”.
Este tipo de jornadas contribuyen, para Pilar Collado, a “promocionar la imagen turística de nuestros destinos y a mostrar la gastronomía típica de nuestra tierra, a la vez que suponen un elemento dinamizador y la revalorización del patrimonio gastronómico como vía de diversificación turística”. 
Así, la oferta gastronómica de la Comunitat se ha convertido “en uno de los atractivos turísticos de la Comunitat debido a su variedad. Por ello desde Turisme apoyamos la innovación en la oferta y la creatividad de los restauradores, sin olvidar la necesidad de mantener viva la gastronomía tradicional”.
La Conselleria de Turisme “apoya al turismo gastronómico y enológico mediante la realización de cursos específicos en los centros CdT, folletos especializados, fam trips o visitas a fiestas y eventos donde la gastronomía es la protagonista, entre otros”, ha declarado Pilar Collado.
El III Concurso de Caça i Bolets es una competición gastronómica de gran éxito en la que todos los participantes realizan dos platos diferentes, un plato libre de caza y setas y el obligatorio: Borreta, un plato típico de la región.
En esta edición participan 18 restaurantes de toda la Comunitat: Marisquería Civera, Restaurante Rossinyol, Juan XXIII, Olea, Granja Santa Creu, Círculo industrial, Casa, La Managua, El Pou de la Neu, Sambuco, Font Jordana, Turís, Gambrinus, Casa Manolo y Tere, Hotel les Rotes, La Visteta, Kiko Port y Vaixell.
Bocairent, un referente en el turismo de interior

Bocairent fue declarado municipio turístico en el año 2000, cuenta con una oficina adherida a la Red Tourist Info y ha recibido un total de 43.801,39 euros en los años 2005 y 2008 del Pla Millor, para la transformación de un espacio urbano en un jardín mirador a la Sierra de Mariola y la señalización del barrio Medieval. En 2010 se ha firmado un convenio del Pla Millor para rehabilitar las fuentes del barrio medieval.

En 2003 se encargó un estudio de potencialidad turística para el municipio por valor de 5.760 euros, y en 2002, los Moros y Cristianos de Bocairent fueron declarados de Interés Turístico Nacional.

En 2009 Turisme invirtió 3.536,61 euros para la edición de una guía turística del municipio, gracias al Plan de Apoyo a la difusión de recursos turísticos de municipios de interior. Respecto a la mejora de recursos turísticos se concedieron 8.500,88 euros para la realización de un proyecto de audio-guías en el barrio medieval. 
El 30% restante del proyecto se subvencionó dentro del Plan Confianza con 3.762,37 euros, por lo tanto sufragó el 100% del proyecto.
En cuanto a formación, en el municipio se realizó el curso de formación continua Seguridad Alimentaria II APPCC, de ocho horas de duración y con 8 alumnos, para el que se invirtieron 907 euros. En la oficina de Turismo de la localidad se han invertido en 2009 un total de 162,40 euros.
Respecto al Plan de Apoyo a los sectores productivos, se han otorgado 18.000 euros para señalizar recursos naturales como La Teula, Borreguet, Canaleta, La placeta de la Cova, Ferreria o dels Mayàns, L’Almaguer o de la Mare de Déu d’Agost, Sant Jaume, Darrere L’Esglesia, La Escaleta, Aljub, L’Empedrat, Gràcia o de la Canteria, Carrer de Sant Joan y de Asensio. 
En concepto de ayudas a empresas, se han invertido 27.760,80 euros para gestión medioambiental y desarrollo sostenible, y 1.172,50 euros para el Plan de Apoyo a los sectores productivos. 
En 2010, se han otorgado al Ayuntamiento 4.457,88 euros para editar folletos de rutas de senderismo, y otros 24.330,48 en ayudas a empresas. En cuanto a la formación, se han realizado dos cursos de formación continua: Promoción y comercialización de la oferta turística de la Vall d’Albaida y Publicidad de coste cero en Bocairent, con una duración de 16 horas y la participación de 22 alumnos, en el que se invirtieron 1.213,52 euros.

Entre 2007 y 2010, se han otorgado a Bocairent 129.772,84 euros para actuaciones diversas. Y respecto al Plan Especial de apoyo a la inversión productiva, cuenta con un proyecto aprobado por valor de 915.436 euros.

Presente el llibre l’Escola Valenciana. 25 anys de Trobades

Deja un comentario



Escola Valenciana culmina amb aquest llibre tot un any de celebracions per commemorar els 25 anys d’aquesta entitat cívica que té com a principal objectiu la normalització lingüística en tots els àmbits d’ús de la llengua, amb una incidència especial en el sistema educatiu valencià.




Amb la publicació d’aquest llibre, Escola Valenciana posa punt i final a les celebracions dels 25 anys de les primeres Trobades d’Escoles en Valencià, unes celebracions que s’iniciaren el passat mes de febrer amb la Nit d’Escola Valenciana i continuaren amb les Trobades d’Escoles en Valencià durant tota la primavera amb 23 festes per la llengua fetes arreu de les nostres comarques sota el lema “Tu tens la clau” amb més de 200.000 assistents.

I tingueren el seu punt culminant el passat 9 d’Octubre amb la Festa pel Valencià.

L’Escola Valenciana. 25 anys de Trobades és un llibre que naix amb una doble voluntat, per una banda deixar testimoni escrit del naixement i evolució d’aquesta entitat que en aquest quart de segle d’història ha aconseguit ocupar un espai important dins el panorama de la societat valenciana, tal i com explica Joan Francesc Mira en el pròleg del llibre, “Escola Valenciana, doncs, és molt més que «escola», i molt més que una «Federació d’Associacions per la Llengua». 

És la prova vivent, l’argument empíric, que els valencians civils, justs, eficaços, responsables, dignes, lleials, també són o som uns valencians possibles i abundants: tan possibles, que Escola Valenciana mobilitza cada any dos-cents mil pares, mestres i criatures d’extrem a extrem del país”.

Per tot això, un dels propòsits d’aquest llibre és explicar a les futures generacions com s’ha bastit aquesta entitat, i quines són les claus que han fet possible el present d’un dels moviments cívics amb més profunditat i envergadura del nostre territori. 

A més, la segona voluntat d’aquest llibre, és fer un homenatge merescut, a totes aquelles persones que al llarg de 25 anys han fet possible amb el seu esforç i la seua presència que el valencià siga una llengua viva i present a les escoles del nostre país, i per tant una llengua de futur. L’autor del llibre, Víctor Labrado, ha realitzat més de 40 entrevistes, a més de tasques de documentació, per recollir testimonis i vivències del protagonistes d’aquella revolució silenciosa que va començar allà per l’any 1986, amb la realització de les primeres trobades.

Va ser, aleshores, quan van nàixer en uns primers nuclis molt localitzats, les festes anuals per la llengua que s’han succeït, han crescut i s’han estés, des d’unes poques comarques inicials fins a tot el País Valencià.

A partir del testimoni oral, Labrado ha elaborat un text amb una prosa fluida que porta al lector a descobrir, amb la veracitat que ofereix la veu directa dels protagonistes, els moments claus de la història recent de l’ensenyament en valencià i la formació del moviment d’Escola Valenciana.

El text elaborat per Labrado fa un repàs exhaustiu, i alhora amè, per la gènesi de l’ensenyament en valencià. Des de les primeres accions puntuals que es van dur a terme abans de l’any 1983 fins l’actualitat; explicant algun capítols importants com l’eclosió que es va produir a partir de la Llei d’Ús i Ensenyament, que acaba de complir 27 anys. Un fet fonamental com revelen les xifres que s’expliquen en aquest llibre: els anys anteriors a aquesta llei estudiaven en valencià 1.432 alumnes, i l’any 1992 ho feien ja 39.418 alumnes.

A més, el llibre també trau a la llum el procés de bastiment comarcal d’Escola Valenciana, com es van anar formant per les diferents comarques les coordinadores de mestres, pares i mares, i com es van reunir per sumar esforços i crear la Federació Escola Valenciana. Un fet que es visualitza de forma més evident en la gran festa que de l’any 1995, amb la gran festa per mostra la maduresa de l’ensenyament en valencià.

Finalment, el llibre tanca el recorregut pels 25 anys d’història d’Escola Valenciana amb un epíleg, del darrer president de l’entitat, Diego Gómez, recordant la trajectòria de l’entitat i la recentment festa dels 25 anys celebrada el passat 9 d’octubre i la presentació de l’escultura realitzada per Manuel Boix per commemorar aquest aniversari.

A més, un dels altre dels elements rellevants d’aquest llibre és el recull fotogràfic i d’ilustracions que ha aconseguit aglutinar en les seues pàgines. La imatge gràfica d’Escola Valenciana ha estat sempre associada a la mà de Xavier Mariscal.

Per aquets motiu, l’lustrador valencià ha sigut l’encarregat d’elaborar la coberta d’aquest llibre i també aporta una mostra dels treballs que ha realitzat per aquesta entitat.

A tot açò, cal afegir una important quantitat d’imatges, seleccionades pel fotògraf i dissenyador Francesc Vera, de totes les comarques valencianes.

A les pàgines del llibre trobarem imatges històriques de les primeres trobades, però també una gran quantitat de fotografies de gran qualitat de les trobades i d’alguns dels moments més rellevants de la història d’Escola Valenciana.

Per tant, el llibre L’Escola Valenciana. 25 anys de Trobades també proposa al lector un suggerent recorregut gràfic per la cronologia de l’entitat i per la diversitat comarcal que la conforma.

Per tots, aquest motius, aquesta obra es va presentar el passat 25 de Novembre i ja està disponible a les llibreries, és un llibre que farà ESCOLA. Tancament d’un any de celebracions.

DIGAM SÍ AL VALENCIÁ

Deja un comentario

A les nostres escoles o llocs de treball, oficines, magatzems, despatxos… hi ha de llocs que necessiten de normalització lingüística, cal que posem una mica d’interès i es poden aconseguir coses com aquestes.

En són ja algunes escoles més les que han optat per valencianitzar les seues màquines de café. Aquesta vegada, ha segut el C.E.I.P Martinez Valls el que s’ha volgut unir aquest amb aquesta idea.

Entradas más antiguas

Seguir

Get every new post delivered to your Inbox.